Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech

Hidromorfodinàmica Costanera (250581) – Curs 2024/25 PDF

Syllabus

Objectius d'aprenentatge

En aquesta assignatura es mostraran els aspectes hidro-morfodinàmics més importants relacionats amb els processos físics en les costes induïts per diversos mecanismes de forçament climàtics, entre els quals s'inclou la marea astronòmica, la marea meteorològica, el vent, i en particular, el trencament de l'onatge. Es farà èmfasi en la variació del nivell del mar, a la circulació i el transport resultant. Posteriorment es mostraran els aspectes més rellevants relacionats amb la protecció costanera, i la gestió integral de la mateixa. 1. Familiarització amb conceptes bàsics d'onatge i hidrodinàmica costanera, les seves característiques i les seves diferències amb la hidrodinàmica en mar obert. 2. Entendre la interacció fluid-sediment, processos de transport de sediments i la seva relació amb els processos morfodinàmics i d'evolució costanera i estuariana 3. Relacionar la hidrodinàmica i els processos costaners a diferents escales espacials i temporals 4. Aplicació de models analítics i numèrics d'evolució morfodinàmica Els temes que s'aborden en aquesta matèria cobreixen la major part dels problemes i reptes físics, mediambientals i ecològics identificats per part de la comunitat científica i els agents socials als s'enfrontarà la zona costanera en un futur pròxim sota diferents escenaris de desenvolupament i canvi climàtic. Aportar a l'alumnat el coneixement necessari per entendre els processos hidromorfodinámicos i la importància que tenen sobre les actuacions a la costa, tant des del punt de vista ambiental com funcional, en particular aquelles que tenen incidència sobre la morfologia i configuració de la costa. L'organització de l'assignatura té una estructura jeràrquica ben definida, començant per l'onatge, la seva generació, caracterització, estudi a curt, mitjà i llarg termini, la propagació, trencament i processos hidromorfodinámicos induïts pel trencament. S'abordaran temes de generació de corrents costaneres, mecànica de transport de sediments, nivells de la mar (tècniques d'estudi i anàlisi de tendències), transport longitudinal i transversal a la platja, i models analítics d'evolució de costes. S'abordarà el disseny estrictament funcional d'obres de protecció de costes analitzant l'impacte ambiental de les mateixes.

Competències

Específiques

Dominar i aplicar el lèxic i conceptes propis de les Ciències i Tecnologies del Mar i d'altres camps relacionats.

Establir una bona pràctica en la integració de tècniques numèriques, de laboratori i camp habituals en l'anàlisi de qualsevol problema relacionat amb el medi marí.

Avaluar la dinàmica de mars i oceans a diferents escales, identificant masses d'aigua i les seves propietats. (Competència específica de la Menció en Ciències i Enginyeria de la Mar)

Abordar els processos més rellevants i les seves interaccions en relació als seus components física / química / biològica / geològica, aplicant els criteris i coneixements tècnics i científics.

Plantejar, analitzar i optimitzar el funcionament d'actuacions i infraestructures en el medi marí. (Competència específica de la Menció en Ciències i Enginyeria de la Mar)

Realitzar estudis d'impacte, ordenació i protecció de l'espai marí i zona terrestre adjacent, incloent-hi les corresponents infraestructures i els seus impactes.

Realitzar prediccions operacionals en mar obert i zones costaneres, incloent els corresponents mapes de risc. (Competència específica de la Menció en Ciències i Enginyeria de la Mar)

Utilitza models matemàtics d'avantguarda en el camp marí per analitzar impactes i interaccions amb les activitats socioeconòmiques suportades per aquest mitjà. (Competència específica de la Menció en Ciències i Enginyeria de la Mar)

Desenvolupar un marc conceptual per abordar la sostenibilitat del medi marí i les activitats soci econòmiques que suporta a diferents escales, explicitant els efectes del canvi de clima.

Realitzar càlculs, valoracions, peritatges i inspeccions en els mitjans costaner i marí, així com els corresponents documents tècnics.

Genèriques

Aplicar mètodes i tècniques habituals en oceanografia i clima marins, abastant conjuntament els aspectes físics, químics, geològics i biològics.

Desenvolupar un marc conceptual que lligui els aspectes cientificotecnològics i de gestió per als recursos marins, explicitant les interaccions amb infraestructures marines i plans d'ordenació en zones costaneres.

Abordar i transmetre estudis en les diferents línies que convergeixen en les Ciències i Tecnologies del Mar.

Combinar la preservació amb l'activitat econòmica en el marc de la legislació vigent fomentant el desenvolupament d'una consciència social i ambiental.

Hores totals de dedicació de l'estudiantat

Hores Percentatge
Aprenentatge dirigit Grup gran 54h 90.00 %
Grup mitjà 6h 10.00 %
Aprenentatge autònom 90h

Metodologia docent

L'assignatura consta de 2.3 hores a la setmana de classes presencials a l'aula (grup gran) i 1.2 hores setmanals amb la meitat de l'estudiantat (grup mitjà). Es dediquen a classes teòriques 2.3 hores en grup gran, en què el professorat exposa els conceptes i materials bàsics de la matèria, presenta exemples i realitza exercicis. Es dediquen 1.2 hores (grup mitjà), a la resolució de problemes amb una major interacció amb l'estudiantat. Es realitzen exercicis pràctics per tal de consolidar els objectius d'aprenentatge generals i específics. La resta d'hores setmanals es dediquen a pràctiques de laboratori. S'utilitza material de suport en format de pla docent detallat mitjançant el campus virtual ATENEA: continguts, programació d'activitats d'avaluació i d'aprenentatge dirigit i bibliografia. Nota. L'idioma en què s'imparteix l'assignatura dependrà del professor. En concret, el professor César Mösso donarà les seves classes en Castellà, i els professors Vicenç Gracia i Iván Càceres les donaran en Català. Tot i que la majoria de les sessions s'impartiran en l'idioma indicat a la guia, potser les sessions en què es compti amb el suport d'altres experts convidats puntualment es duguin a terme en un altre idioma.

Mètode de qualificació

El calendari d'avaluació i el mètode de qualificació s'aprovaran abans de l'inici de curs.

Avaluació Ordinària (EO) La qualificació de l'avaluació continuada és la mitjana aritmètica ponderada dels exercicis/problemes (Pr) realitzats durant el curs, de les activitats dirigides com a treballs o informes (Tr) i dels Exàmens parcials (Ex, que tindran mateix valor). Es faran dos exàmens parcials i comptaran per al 70 % de la nota. Els problemes comptaran un 15% i les activitats dirigides comptaran un 15%. Si la totalitat del grup està d'acord, es podrà canviar el primer examen parcial pel lliurament d'una eina numèrica (feta per exemple a Excel, Matlab, etc), que calculi i resolgui la totalitat dels processos explicats a la primera part del temari. La nota final serà EO=0.7*(mitjana d'Ex1 i Ex2)+0.15*(mitjana de Pr) +0.15*(mitjana de Tr). Per aprovar, la nota de l'EO ha de ser major o igual a 5. Reavaluació (RE) Criteris de qualificació i admissió a la reavaluació (Re): Els alumnes suspesos a l'avaluació ordinària que s'hagin presentat regularment a les proves davaluació de lassignatura suspesa tindran opció a realitzar una prova de reavaluació en el període fixat en el calendari acadèmic. No podran presentar-se a la prova de reavaluació d'una assignatura els estudiants que ja hagin superat ni els estudiants qualificats com a no presentats o que no hagin lliurat la totalitat dels exercicis/problemes (Pr) i dels treballs i informes (Tr) La reavaluació (RE) consistirà en un únic examen que abasta tot el contingut del curs. La nota màxima de la reavaluació serà de cinc (5.0) i la nota final del curs serà la nota màxima entre l'avaluació continuada i l'examen de reavaluació, és a dir, MAX(EO/RE). La no assistència dun estudiant convocat a la prova de reavaluació, celebrada en el període fixat no podrà donar lloc a la realització duna altra prova amb data posterior. Es realitzaran avaluacions extraordinàries per a aquells estudiants que a causa de força major acreditada no hagin pogut fer alguna de les proves davaluació continuada. Aquestes proves han de ser autoritzades pel cap destudis corresponent, a petició del professor responsable de lassignatura, i es realitzaran dins del període lectiu corresponent.

Normes de realització de proves

Si no es realitza alguna de les activitats de laboratori o d'avaluació contínua en el periode programat, es considerarà com a puntuació zero. Les proves es realitzaran de manera individual, amb preguntes tipus test que poden ser teòriques o preguntes tipus problemes. Els exàmens poden incloure preguntes curtes a desenvolupar per l'alumnat i exercicis a resoldre.

Bibliografia

Bàsica